|
|
A la fé, Deus, se nom por Vossa Madre, [que é] a mui bõa Santa Maria, fezera-vos eu pesar, u diria, pola mia senhor, que mi vós filhastes, que víssedes vós que mal baratastes; ca nom sei tam muito de vosso padre
porque vos eu a vós esto sofresse senom por ela; se lhi nom pesasse, morrera eu, se vos acõomiasse a mia senhor, que mi vós tolhestes. Se eu voss'era, porque me perdestes? Nom queríades que eu mais valesse.
Dizede-mi ora que bem me fezestes, por que eu crea em vós nem vos sêrvia, senom gram tort'endoad'e sobêrvia? Ca mi teedes mia senhor forçada, e nunca vos eu do vosso filhei nada des que fui nado, nem vós nom mi o destes.
Faria-m'eu o que nos vós fazedes: le[i]xar velhas feas, e as fremosas e mancebas filhá-las por esposas. Quantas queredes vós, tantas filhades! E a mi nunca mi nẽũa dades: assi partides migo quant'havedes.
Nen'as servides vós, nen'as loades, e vam-se vosc'e, poilas aló teedes, vestide-las mui mal e governades, e metedes-no-las trá'las paredes.
|